11 de juliol de 2009
Aquí les esperes són llargues i sovintejades, si portes la presa d'allà, vas ben servit, perquè t'amargaràs i no gaudiràs de una part molt important del viatge.
Avui les coses van a un ritme diferent i el temps s'ha convertint en quelcom estrany.
La Mònica i jo ens hem despertant dues hores abans del previst i tothom encara dorm plàcidament. No sé ben bé l'hora que és, però tampoc m'interessa massa saber-ho, la curiositat i les ganes de veure ens han tret del llit. Hem arribat a aquesta ciutat, a les tres de la matinada i entre els visats i les bosses hem necessitat unes dues hores per sortir de l'aeroport i arribar aquí.
Ens hem allotjat en un petit hotelet anomenat Pavillon verd, està regentat per un descolorit casat amb una dona d'aquí que, porta la botiga. Les habitacions són molt senzilles, però netes i agradables, la majoria donen a un petit jardí que és un oasis del brogit del carrer on està.
Sortim al carrer i el sol és espaterrant, la calor també.Travessar el carrer és complicat i cal posar coratge per fer-ho, ja que la circulació és densa, ràpida, desordenada i en ambdós sentits. El carrer de davant de l'hotel hi ha molt de moviment i es veu l'entrada a un mercat, la gent ens mira i ens diu coses, es evident que cantem com unes cabres blanques en un ramat de negres i que cridem l'atenció. És una sensació rara, és la primera vegada que em sento veritablement "la diferent", no sé si m'agrada massa, ens hi haurem d'acostumar.
Avui passarem el dia per la ciutat, adequant el temps real a la pèrdua de compàs del nostre cos.
Visita a Le village artisanale i sopar al jardí de l'hotel, demà ens hem de llevar d'hora, els mosquits ja ataquen.
Amb la gent del grup, sembla que la cosa marxa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario