DESPRÉS de la NIT A RAMASSUT, 15/07/2009

Una nit a la construcció d'en Kevin i la Marianne, en homenatge del seu fillet Calis mort.
Ha sigut molt calorosa i plena de mosquits, jo he dormit embalsamada: mitjons, guants, pijama màniga llarga, tot blanc i dins de la meva mosquitera, que com que no hi havia res per penjar-la he hagut d'entrar a dins com si fos un sac, asfixiant.., el resultat, els mosquits no m'han picat. Però, tota la gent del grup tenia taquetes de sang en els sacs. Sort que la nit s'ha acabat i comença un nou dia !!
De bon matí visita de les dones del poblat i després serem nosaltres qui les anirem a veure a fora a l'escola. Avui ens regalen també una cabra.
Els mosi, només néixer els fan uns talls a la cara, és una senyal d'identificació de la seva ètnia.
De camí de tornada a OAUGA, un transport d'aus molt ben aprofitat.

ARBOLLE-RAMASSUT. Tarda, 14/07/2009

Aquí tot és sorprenent i hi ha tantes oportunitats de fer fotografies, que a vegades tens por de patir manca de sensibilitat i fer passar les teves vivències a través les imatge i fins i tot, de poder ferir la sensibilitat dels retratats. Si això ha estat així, en algun moment, demano disculpes perquè el meu desig de mostrar no té cap afany exhibicionista. Sinó que és la descoberta, amb tot el respecte, per un món molt diferent al meu, i molt desafortunat, en alguns aspectes..
Després de la visita, com sempre..., gallines que ens menjarem per sopar, gràcies a la Sita que les cuinarà meravellosament i d'en Leon que ajudarà.

UN TEMA MOLT PREOCUPANT: EL SIDA

RAMASSUT-ARBOLLE, 14 de juliol de 2009

Anem primer de tot a la radio d'Arbolle, on la Rosa dirà algunes paraules explicant que fem aquí. El local està molt bé i la qüestió elèctrica funciona amb plaques solars. Aquí coneixem en Leon, li diuen carinyosament, "el petit alemany", està fent el servei militar alternatiu, ha connectat molt bé amb tots els del grup, ell fa sis mesos que està aquí i aviat tornarà al seu país; ha estat dur però profitós i ha fet molts amics.
D'allà fem la visita a l'hospital i a la maternitat. Les imatges parlen per si mateixes, allà tothom fa allò que pot, no allò que vol.
Quan no hi ha visita i cal esperar-se, una no té cap problema en jeure on calgui i esperar. Una bona lliçó per la nostra impaciència quotidiana, que cada dia és més crispada.

BADOGÓ, EL POBLAT. A CASA DEL REI.

Badogó és un poblat semblant a Lilma, aprop també de Ouaga. Anem fins a Yako i després al nord est fins arribar a Badogó.
La calor és intensa i la claror també. Els prohoms i molts homes, sobretot, ens esperen a dins de l'escola.
Seiem al lloc que ens han reservat, d'esquena a la pissarra. Com sempre és la Marianne qui porta la veu cantant, parla en moré i després tradueix per nosaltres en francès. Aquesta gent parlen amb la seva llengua i alguns parlen una mica de francès.
Aquí el protocol és molt estricte, no seguir-lo seria una manca d'educació i delicadesa, cal ser molt pacient. Benvingudes, gràcies, més gràcies i després més tard noves demandes i més gràcies. Entremig haurien d'haver begut l'aigua de la benvinguda, que una vegada més no beurem i els d'aquí ho faran per nosaltres i ens disculparan. Després per tancar tot aquest procés, els regals mutus.
La majoria de les dones, ens esperen fora amb els seus nadons i més enllà un munt de nens ben encuriosits.
Ens conviden a dinar amb un menú semblant al de Lilma, però aquesta vegada ens han comprat begudes, però lògicament estan calentes, ja que aquí no hi ha electricitat. Quan ens acomiadem ens regalen pollastres i ous. A la Laia, una dona jove que, vol ser amiga seva, li ha regalat cacauets i mongetes, ella com a contrapartida li ha donat pintaungles i pintallavis.
Hem d'anar a visitar el rei del poblat a casa seva, ja que sembla ser que no està prou bé i no ha pogut venir.
L'home ens rep assegut a terra sobre una estora, les seves dones i els seus fill i altres parents, volten per allà. Al voltant d'una mena de plaça alçada on hi ha unes pedres planes que fan de molí manual, les cabanes de les seves diferents dones que viuen amb els seus fills, tot molt senzill i elemental. Quan arribem no hi ha gairebé ningú al poblat, després mica en mica va apareixent dones i nens sempre encuriosits.
De tornada tenim punxada de roda, i ens hem d'aturar per fer el canvi. Ho fem en un lloc creuament del camí del poblat amb la carretera general,...com sempre "maquis", paradetes i nenes venedores.

DE OUAGA A BADODO / 13 de juliol de 2009

TORNANT DE LILMA - 12 de JULIOL de 2009.

Tornant de Lilma i amb un sol més que espaterrant i una calor bestial, la Mariane ens va voler mostrar un mercat local.
El mercat va aparèixer al mig de sabana com una aparició, la majoria de parades muntades a terra, els tendals fets amb branques i fullaraca, res per comprar-hi perquè aquest no era pas un mercat per gent de fora.
Amb la nostra dèria fotogràfica varem acabar escalfant els ànims de la gent i vam haver de guardar les càmeres.