lunes, 16 de febrero de 2015

INDONÈSIA. Un indret meravellós, amb molts tresors per preservar com, la seva gent, la seva cultura i la seva natura

 Primer de tot, cal explicar que, aquests viatge el van organitzar en Bernat i la Joana que es coneixen el territori, perquè estan i han estat treballant allà i ens han facilitat l'organització i la infraestructura amb total desinterès, cura i estimació.
Els meus sincers agraïments, perquè sense ells, aquests viatge no hagués estat tan fàcil, tan emocionant i no haguéssim aprés tantes coses.

EL VIATGE CAP ALLÀ.


Sortim de Barcelona a les 15.10 h. del dia 23 de desembre amb un vol que va fins a Doha, volem amb Qatar Airways, arribem al Hamad international Airport a les 23.25 h.
A Doha, agafem el vol cap a Jakarta, a les 2:20 del 24 de desembre i arribem a Jakarta.15:15 del mateix dia.
Sortim de Barcelona a les 15.10 h. del dia 23 de desembre amb un vol que va fins a Doha, volem amb Qatar Airways, arribem al Hamad international Airport a les 23.25 h.
A Doha, agafem el vol cap a Jakarta, a les 2:20 del 24 de desembre i arribem a Jakarta.15:15 del mateix dia.

Estem molt cansats. Ens espera un taxi que ens portarà fins a l'hotel FM.7. El nostre objectiu és descansar, recuperar-nos en la mida del possible de jet lag, per poder estar a punt per l'endemà agafar un altre vol fins a Kalimantan a Pangkalambun i allà, agafar la barca amb la qual navegarem pel Sungai Sekanyer durant tres dies.
L'hotel molt gran modernet i correcte. Està en un espai de la ciutat indefinit, però que es fa difícil sortir a donar un tomb a peu, cal dir que tampoc ho hem intentat. El seu restaurant amb bufet lliure, força abundant. La relació de qualitat i preu, és correcta però justeta sobretot per, manca de cura en detalls bàsics, com tenir unes patates al forn amb un bon aspecte però crues... El millor d'aquest hotel són les seves piscines, fredes i calentes on et fas un bany que va molt bé pel jet lag.

Ens porten a l'aeroport domèstic amb el transport de l'hotel. Fem el chek-in a les 7:30 del dia 25 de desembre. Nosaltres hem arribat d'hora a l'aeroport per fer el chek-in a l'hora estipulada. L'hora que sortia l'avió, un cop allà, a resultat una mica indefinida... però ha sortit. El vol ha durat una mica més d'una hora i ha sigut molt tranquil.

Pangkalambum vist des de l'avió.
Un cop allà ens esperava en Jeny, un noi que ha treballat amb en Bernat que ens han portat amb dos taxis a Kumai, lloc on ens embarcaríem a l'aventura pel Sungai-Sekanyer, amb un losmen per passejar pel parc natural de Tanjing Puting.


Ens embarquem a Kumai.Aquest és el nostre losmen.

martes, 25 de agosto de 2009

DESPRÉS de la NIT A RAMASSUT, 15/07/2009





Una nit a la construcció d'en Kevin i la Marianne, en homenatge del seu fillet Calis mort.
Ha sigut molt calorosa i plena de mosquits, jo he dormit embalsamada: mitjons, guants, pijama màniga llarga, tot blanc i dins de la meva mosquitera, que com que no hi havia res per penjar-la he hagut d'entrar a dins com si fos un sac, asfixiant.., el resultat, els mosquits no m'han picat. Però, tota la gent del grup tenia taquetes de sang en els sacs. Sort que la nit s'ha acabat i comença un nou dia !!
De bon matí visita de les dones del poblat i després serem nosaltres qui les anirem a veure a fora a l'escola. Avui ens regalen també una cabra.
Els mosi, només néixer els fan uns talls a la cara, és una senyal d'identificació de la seva ètnia.
De camí de tornada a OAUGA, un transport d'aus molt ben aprofitat.

ARBOLLE-RAMASSUT. Tarda, 14/07/2009






Aquí tot és sorprenent i hi ha tantes oportunitats de fer fotografies, que a vegades tens por de patir manca de sensibilitat i fer passar les teves vivències a través les imatge i fins i tot, de poder ferir la sensibilitat dels retratats. Si això ha estat així, en algun moment, demano disculpes perquè el meu desig de mostrar no té cap afany exhibicionista. Sinó que és la descoberta, amb tot el respecte, per un món molt diferent al meu, i molt desafortunat, en alguns aspectes..
Després de la visita, com sempre..., gallines que ens menjarem per sopar, gràcies a la Sita que les cuinarà meravellosament i d'en Leon que ajudarà.

UN TEMA MOLT PREOCUPANT: EL SIDA

RAMASSUT-ARBOLLE, 14 de juliol de 2009




Anem primer de tot a la radio d'Arbolle, on la Rosa dirà algunes paraules explicant que fem aquí. El local està molt bé i la qüestió elèctrica funciona amb plaques solars. Aquí coneixem en Leon, li diuen carinyosament, "el petit alemany", està fent el servei militar alternatiu, ha connectat molt bé amb tots els del grup, ell fa sis mesos que està aquí i aviat tornarà al seu país; ha estat dur però profitós i ha fet molts amics.
D'allà fem la visita a l'hospital i a la maternitat. Les imatges parlen per si mateixes, allà tothom fa allò que pot, no allò que vol.
Quan no hi ha visita i cal esperar-se, una no té cap problema en jeure on calgui i esperar. Una bona lliçó per la nostra impaciència quotidiana, que cada dia és més crispada.

miércoles, 19 de agosto de 2009

BADOGÓ, EL POBLAT. A CASA DEL REI.





Badogó és un poblat semblant a Lilma, aprop també de Ouaga. Anem fins a Yako i després al nord est fins arribar a Badogó.
La calor és intensa i la claror també. Els prohoms i molts homes, sobretot, ens esperen a dins de l'escola.
Seiem al lloc que ens han reservat, d'esquena a la pissarra. Com sempre és la Marianne qui porta la veu cantant, parla en moré i després tradueix per nosaltres en francès. Aquesta gent parlen amb la seva llengua i alguns parlen una mica de francès.
Aquí el protocol és molt estricte, no seguir-lo seria una manca d'educació i delicadesa, cal ser molt pacient. Benvingudes, gràcies, més gràcies i després més tard noves demandes i més gràcies. Entremig haurien d'haver begut l'aigua de la benvinguda, que una vegada més no beurem i els d'aquí ho faran per nosaltres i ens disculparan. Després per tancar tot aquest procés, els regals mutus.
La majoria de les dones, ens esperen fora amb els seus nadons i més enllà un munt de nens ben encuriosits.
Ens conviden a dinar amb un menú semblant al de Lilma, però aquesta vegada ens han comprat begudes, però lògicament estan calentes, ja que aquí no hi ha electricitat. Quan ens acomiadem ens regalen pollastres i ous. A la Laia, una dona jove que, vol ser amiga seva, li ha regalat cacauets i mongetes, ella com a contrapartida li ha donat pintaungles i pintallavis.
Hem d'anar a visitar el rei del poblat a casa seva, ja que sembla ser que no està prou bé i no ha pogut venir.
L'home ens rep assegut a terra sobre una estora, les seves dones i els seus fill i altres parents, volten per allà. Al voltant d'una mena de plaça alçada on hi ha unes pedres planes que fan de molí manual, les cabanes de les seves diferents dones que viuen amb els seus fills, tot molt senzill i elemental. Quan arribem no hi ha gairebé ningú al poblat, després mica en mica va apareixent dones i nens sempre encuriosits.
De tornada tenim punxada de roda, i ens hem d'aturar per fer el canvi. Ho fem en un lloc creuament del camí del poblat amb la carretera general,...com sempre "maquis", paradetes i nenes venedores.

DE OUAGA A BADODO / 13 de juliol de 2009