viernes, 29 de agosto de 2008
lunes, 25 de agosto de 2008
BANGKOK, enamora. Comiat 14/08/2008
Arribem a Khao San de Bangkok, després d'una llarga i dura travessia des de Cambotja. Està fosquejant però encara no és de nit.
El carrer resulta amablement conegut i ens satisfà el reconeixement dels racons. L'indret de sobte es manifesta acollidor i agradable i com a conseqüència la ciutat també.
No ens podem resistir a la tentació de tornar al lloc de massatges al carrer, que hi ha Khao San cantonada Rambutri, un lloc excepcional humil i bo. A mi, curiosament amb toca la mateixa dona de les tres vegades que hi hem anat, ens reconeixem mutuament amb un somriure i una salutació a l'estil thao.
A l'endemà, un dia per endavant per rondar per Bangkok, abans de volar cap a Turquia.
El cel llueix especialment clar i la ruta cap el riu per agafar el ferry la fem ja sense dubtar.
Volem anar a veure un conjunt d'arquitectura popular de diferents llocs de Tailandia, feta per un americà que va fer reconstruir aquestes cases, sembla una idea prou engrescadora.
D'aquest conjunt se'n diu la casa de Jim Thompsoni, desprès ha resultat que tot llegint el llibre "El principio del fin" d'en Tiziano Terzani, que m'està agradant molt, he descobert que ell en un periode de la seva vida que va viure a Bangkok, va viure en la casa del biograf d'en Jim Thompson i en parla com una de les cases de la seva vida. És un lloc curiòs, un altre món, en mig d'un sorollòs barri escalextric.
D'allà a peu fins a la plaça Siam i voltants, un dels llocs emblemàtics del consum modern i jove d'aquesta ciutat.
Després trobada amb les nenes de Sant Cugat per anar a L'Oriental i a dinar.
Deixo aquesta ciutat seduïda per la seva diversitat, per els seus contrast, per la seva gent tranquil.la i que passa de tu sense despit.....,perquè quan més la coneixo, més em sorpren, més m'atrau i més m'agrada, hi tornaré sense cap mena de dubte, aquesta cuitat és una bona caixa de sorpreses.
El carrer resulta amablement conegut i ens satisfà el reconeixement dels racons. L'indret de sobte es manifesta acollidor i agradable i com a conseqüència la ciutat també.
No ens podem resistir a la tentació de tornar al lloc de massatges al carrer, que hi ha Khao San cantonada Rambutri, un lloc excepcional humil i bo. A mi, curiosament amb toca la mateixa dona de les tres vegades que hi hem anat, ens reconeixem mutuament amb un somriure i una salutació a l'estil thao.
A l'endemà, un dia per endavant per rondar per Bangkok, abans de volar cap a Turquia.
El cel llueix especialment clar i la ruta cap el riu per agafar el ferry la fem ja sense dubtar.
Volem anar a veure un conjunt d'arquitectura popular de diferents llocs de Tailandia, feta per un americà que va fer reconstruir aquestes cases, sembla una idea prou engrescadora.
D'aquest conjunt se'n diu la casa de Jim Thompsoni, desprès ha resultat que tot llegint el llibre "El principio del fin" d'en Tiziano Terzani, que m'està agradant molt, he descobert que ell en un periode de la seva vida que va viure a Bangkok, va viure en la casa del biograf d'en Jim Thompson i en parla com una de les cases de la seva vida. És un lloc curiòs, un altre món, en mig d'un sorollòs barri escalextric.
D'allà a peu fins a la plaça Siam i voltants, un dels llocs emblemàtics del consum modern i jove d'aquesta ciutat.
Després trobada amb les nenes de Sant Cugat per anar a L'Oriental i a dinar.
Deixo aquesta ciutat seduïda per la seva diversitat, per els seus contrast, per la seva gent tranquil.la i que passa de tu sense despit.....,perquè quan més la coneixo, més em sorpren, més m'atrau i més m'agrada, hi tornaré sense cap mena de dubte, aquesta cuitat és una bona caixa de sorpreses.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)