diumenge, 12 de juliol de 2009.
Lilma és un poblat que està a dues hores més o menys d'Ouagà, allà "Pallejà solidari" hi porta a terme alguns projectes des de fa temps.
Avui, serà el nostre primer contacte amb gent a l'engròs i de veritat.
Si arriba per la carretera general fins a Bissiga i allà la deixem per tirar cap a l'est, per Ziga.
Anem pel camí llarg, però sembla ser que és el més segur durant l'època de pluges en que estem. El camí és de terra vermella i el paisatge de sabana, tot molt pla i verd.
Anem amb dos 4x4 i carregats amb part de les bosses, amb nosaltres ve la Marianne, de tant en tant li donem conversa, però encara em costa parlar espontàniament en francès.
Trobem un bon bassal i ens hem d'aturar, no tenim massa clar si podrem passar. En el bassal uns nens que no sabem d'on han sortit, talment com si ens estiguessin esperant.
Lilma és un poblat que està a dues hores més o menys d'Ouagà, allà "Pallejà solidari" hi porta a terme alguns projectes des de fa temps.
Avui, serà el nostre primer contacte amb gent a l'engròs i de veritat.
Si arriba per la carretera general fins a Bissiga i allà la deixem per tirar cap a l'est, per Ziga.
Anem pel camí llarg, però sembla ser que és el més segur durant l'època de pluges en que estem. El camí és de terra vermella i el paisatge de sabana, tot molt pla i verd.
Anem amb dos 4x4 i carregats amb part de les bosses, amb nosaltres ve la Marianne, de tant en tant li donem conversa, però encara em costa parlar espontàniament en francès.
Trobem un bon bassal i ens hem d'aturar, no tenim massa clar si podrem passar. En el bassal uns nens que no sabem d'on han sortit, talment com si ens estiguessin esperant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario