de KOH TAO a CAMBOTJA

El dissabte dia 9 d'agost, ja estavem tipes de la calma illenca i vam decidir agafar els "bartuls" i anar a veure una mica més de món que, per això hem vingut aquí.
La nostra intenció era arribar a Angkor, ciutat enrunada de l'antiga civilització jemer, no està massa lluny de la frontera de Cambotja, ni massa lluny tampoc de Bangkok, però les distàncies reals, no tenen res a veure amb la seva aparença en el mapa.
Així va ser i amb molt bons ànims, com vam sortir de l'illa de Koh Tao sobtadament i sense acomiadar-nos de la gent de St. Cugat- la Marta, la Laura i la Maria-, amb les que vam estar compartint molt bones estones a l'illa.
El viatge ha estat llarg, dur i molt pesat. Primer vam agafar un ferry per sortir de l'illa i arribar a la península, a continuació i en ramat amb 180 turistes més, ens van depositar en un autocar sobretot estret, en el que ens hi vam passar tota la nit, fins a la matinada que arribarem a Bangkok.
Allà, a les cinc d'aquesta, ens van deixar tirades en una estació de bus que, no era pas la mateixa on haviem d'agafar el següent bus per anar cap el lloc fronterer, on podríem passar a Cabotja.
A l'estació del nord de Bagkok hi varem arribar amb un taxi i allà compràrem el billet per Aranya Pratet que, és l'indret on haviem de fer el pas de la frontera cap a Cambotja.
I així, amb una petita espera per entremig estavem ficades dins d'un altre autobus a les sis de matinada, fins a les onze del mati.
Llavors, amb l'equipatge en mà, ens vam agafar un Tuk-Tuk, que és l'única possibilitat que tens de superar els deu kilometres aproximadament per passar la frontera i anar a fer els visats a una mena de consulat que hi ha pel mig.
Un cop passada la frontera, ens vam trobar amb un "cantamanyanes" que fins fa unes hores n'estavem satisfetes, però ara que sabem que ens ha estafat vilment estem molt enrabiades i la Mònica diu que quan passem per allà, anirem a passar-li comptes.
Aquest llestet, ens va proporcionar un taxi i ens va fer canviar diners allà mateix, donant-nos només una tercera part del que ens corresponia realment amb el canvi.
El viatge de la frontera a Siem Reap, ciutat on hi ha Angkor, una delicia; la carretera no existia i el camí ple de bonys, forats i pols. El taxi, el vam compartir amb dos americans joves i intrèpits que anavem a caçar imatges amb les seves dues supercàmeres i amb un conductor jove i mut, que va estar ben concentrat amb la feina, perquè el vidre de davant estava acribillat amb no sabem què. Volem pensar que eren pedres....però. Vam arribar a una mena de civilització caòtica plena d'hotels de totes les estrelles possibles, amb un altre tuk-tuk que, ens va agafar on ens va deixar el taxi i aquest, ens va deixar a un hotel, on vam anar a dormir a les sis de la tarda.
Aquest matí ben d'horeta hem anat a veure, amb un tuk-tuk que també ens ha estafat, l'objectiu del viatge: Angkor; ens hem quedat bocabadades i transportades a altres mons i dimensions...
La Mònica diu però que, Angkor val tot això i molt més, perquè és una meravella!!