viernes, 25 de julio de 2008

Vivendes del Mekong. Una laosiana mirant per la finestra


Vista del Mekong des de la barcassa


Cap a Laos pel Mekong

No les teniem totes si, amb el nostre pobrissim angles, arribariem a Laos pel Mekong o ens trobariem a la Xina, el Vietnam o Myanmar. Be, ho hem aconseguit. Despres de dormir a Chang Khong, en una habitacio forsa cutre, pero aixo si, amb vistes al riu, hem passat amb una barqueta que ens ha deixat dutxades, a la altra banda del riu, a Laos. Alla hem fet el visat i demes i ens hem embarcat en una barcassa com la de la foto durant 6 hores contemplant el Mekong amb un dolcs engronxament que ens endormiscava de tant en tant, una delicia. Hem dormit a Pak Beng, un poblet a la rivera del riu que tenen llum de 6 a 10 amb generadors. Al mati hem pres una altra barca menys afortunada, forsa incomode, on ens hem passat 7 hores mes fins arribar a Luang Prabang.

Una Barca com la nostra


La travessa pel Mekong


martes, 22 de julio de 2008

POT KAN MAI a Chiang Mai

23 de juliol de 2008
Avui sortirem a les dotze d'aquesta sorollosa, contaminada, i plena de tot tipus de coses....ciutat.
Aquesta ciutat tot i que els tailandesos estan molt orgullossos d'ella a nosaltres no ens a agradat gaire i tenim forces ganes de marxar-ne.
Tot i aixi els tailandesos son gent tranquila i amable, i es un pais que tens sensacio sempre de seguretat.
Anem mes cap el nord, farem nit a la frontera dema treurem el visat i passarem a Laos, des d'alla agafarem una barcassa que ens baixara pel Mekong i hi estarem dos dies fent trajacte fins Luang-Prayan.
Alla tenim reservades hi ha tres nit ens hi pensem quedar dos o tres dies.

lunes, 21 de julio de 2008

domingo, 20 de julio de 2008

Monjos budistes recollin del dia a Sukhotai


Sukhotai, a l'alba cap a la ciutat vella....

Avui com que estavem a la ciutat de l'alba de la felicitat ens hem llevat amb aquesta, abans de les set ja haviem agafat les bicis per anar cap el recinte de la ciutat vella, tal com ens havia recomanat en Paolo.
El recinte vell esta a cosa d'un quart d'hora del lloc on haurem dormit tres nits.
Aquest es com una mena d'acropolis a l'oriental. Tota la ciutat vella esta dins d'un parc natural que esta molt cuidat i on es respira pau i tranquillitat quan no hi ha masses de turistes.
Abans d'entrar en el recinte, ens hem trobat un grup de monjos budistes que feien la recolecta del dia, es curios perque tothom els dona coses d'una forma molt respectuosa i els fan una mena de reverencia.
diumenge, 20 de juliol de 2008.