sábado, 29 de noviembre de 2008

Com sempre porto un desfàs temporal.

dissabte, 28 de novembre, 2008


Serrat, 28 de novembre de 2008.

Badant, badant...., i tot perdent o guanyant la vida per qualsevol forat, arribarem al nadal i a les festes aquestes de la fartanera que, diu la meva bona amiga Rosa Mundó. Espero que algun dia aprendré a disfrutar, més que a patir, com he fet fins ara...
Avui aquí a Serrat, està fent un dia veritablement màgic, neva intensament i fa fred però es pot sortir per gaudir de la nevada i veure com el paisatge adquireix uns matissos tan dolços que, fan posar la pell de gallina de tan bells com són.
Quan veig nevar em solen passar dues coses ben diferents , tot depen del dia i del meu estat d'ànim. alguns cops em produeix una gran excitació i vaig d'una finestra a l'altra, tot comtemplant el bell espectacle de veure nevar..., d'altres em produeix un estat gairebé de nirvana i em dóna la sensació que el temps ha quedat suspés en l'espai, quina passada!!!!
Poso algunes de les fotos que, pretenen capturar aquest instant, tot i que es fa força difícil de transmetre aquesta senasació.

viernes, 12 de septiembre de 2008

SERRAT, preparant la plaça per l'arròs...


A SERRAT la Diada, 11 de setembre


SERRAT, a casa un bon indret.


SERRAT, cap de setmana del 6 i 7 de setembre...


SERRAT, cap de setmana del 6 i 7 de setembre...

A Serrat, final d'agost


A Serrat amb la Maria...,final d'agost.


UN COP D'ULL A ISTAMBUL

Quan et passés un temps viatjant, hi ha un moment que et canses i tens ganes de tornar a casa, però després tornes a recuperar forces i tornes a trobar-te enganxada a la dinàmica de cada dia haver de decidir un munt de coses i anar descobrir indrets nous, tant fora com dins teu. Res més lluny d'un dia dia repetitiu i monòton...., és per això que tot tornant cap a Barcelona, en la l'escala que vam haver de fer a Istambul, ens quedaven sis hores d'espera en ple dia en una ciutat que ni la Mònica ni jo coneixiem. Tot un escàndol deixar perdre aquesta oportunitat i així va ser com a l'avió, ja vàrem buscar algú que volgués compartir aquests petit passeig amb nosaltres. Van trobar una jove parella de Girona i amb ells vam agafar un taxi que, ens va portar al centre històric i allà ens havia de recollir dues hores més tard. No va poder ser, ja que el recinte va quedar tancat per la polícia, ja que, hi havia un alt dignatari d'Iran que visitava la capital. Una mica més i perdem l'avió.

Istambul, 15 d'agost de 2008


lunes, 25 de agosto de 2008

BANGKOK, enamora. Comiat 14/08/2008

Arribem a Khao San de Bangkok, després d'una llarga i dura travessia des de Cambotja. Està fosquejant però encara no és de nit.
El carrer resulta amablement conegut i ens satisfà el reconeixement dels racons. L'indret de sobte es manifesta acollidor i agradable i com a conseqüència la ciutat també.
No ens podem resistir a la tentació de tornar al lloc de massatges al carrer, que hi ha Khao San cantonada Rambutri, un lloc excepcional humil i bo. A mi, curiosament amb toca la mateixa dona de les tres vegades que hi hem anat, ens reconeixem mutuament amb un somriure i una salutació a l'estil thao.
A l'endemà, un dia per endavant per rondar per Bangkok, abans de volar cap a Turquia.
El cel llueix especialment clar i la ruta cap el riu per agafar el ferry la fem ja sense dubtar.
Volem anar a veure un conjunt d'arquitectura popular de diferents llocs de Tailandia, feta per un americà que va fer reconstruir aquestes cases, sembla una idea prou engrescadora.
D'aquest conjunt se'n diu la casa de Jim Thompsoni, desprès ha resultat que tot llegint el llibre "El principio del fin" d'en Tiziano Terzani, que m'està agradant molt, he descobert que ell en un periode de la seva vida que va viure a Bangkok, va viure en la casa del biograf d'en Jim Thompson i en parla com una de les cases de la seva vida. És un lloc curiòs, un altre món, en mig d'un sorollòs barri escalextric.
D'allà a peu fins a la plaça Siam i voltants, un dels llocs emblemàtics del consum modern i jove d'aquesta ciutat.
Després trobada amb les nenes de Sant Cugat per anar a L'Oriental i a dinar.
Deixo aquesta ciutat seduïda per la seva diversitat, per els seus contrast, per la seva gent tranquil.la i que passa de tu sense despit.....,perquè quan més la coneixo, més em sorpren, més m'atrau i més m'agrada, hi tornaré sense cap mena de dubte, aquesta cuitat és una bona caixa de sorpreses.

domingo, 17 de agosto de 2008

De SIEM REAP a POIPET (Cambotja), pas fronterer cap a Tailandia (Aranya Prathet)

No voliem tornar a passar per la maleïda carretera que va de Siem Reap a Poipet, per atravessar la frontera de Cambotja, però com que no vam trobar cap bitllet d'avió no ens va quedar cap més remei.
Aquesta vegada, encara hi havia més fang que a l'anada, ja que havia plogut abundosament cada dia. Degut a l'estat lamentable de la carretera, era impossible fer-la amb l'autobús i la vam haver de fer amb un taxi compartit. Els nostres companys de viatge, aquest cop, vam ser l'Ivan i la Marta una parella de joves periodistes catalans molt viatjats. Sempre és un consol davant de l'infortuni, poder parlar amb la teva llengua i a sobre, poder tenir una conversa interessant sobre les interioritats del món de la radio a Catalunya, que et distreu de la por de quedar embarrancat en el fang.
El pas per Poipet no et deixa indiferent. Allà tot és de color marró i l'emprempta de la pobresa es manifesta amb tot el seu esplendor: un grup de joves-nens, esnifant cola mentre miren ausents el pas de la gent...; els pobres khmer, arrossegant els seus destartalats carros de fusta per portat a la gent d'un costat a l'altre; un ramat de nenes ben brutes que busquen turistes per acompanyar-los amb uns paraigües més grossos que elles, que els protegiran del sol o de la pluja i que les ajudarà a conseguir algun "caleró"; tot tipus de paradetes roulants que es mouen d'un costat a l'altre intentant vendre't alguna cosa de menjar o beure, ben poc apetitosa.
Tot plegat contrastat amb el fang, la pols i el luxe "hortera" dels casinos, on el personal mudat de Tailandia es va a jugar els calers.
Aquí les desigualtats es mostren sense pietat, ni vergonya.

ARANYA PRATHET. "Bandidos" esperant les seves preses, pel costat tailandès.

Al costat de la caserna de la polícia tenen el seu cau aquests aprofitats. Moments abans de fer d'aquesta foto des del minibus que ens havia de portar a Bangkok, la Mònica es va encarar al noi que ens havia estafat, per assebentar-lo de que estafades sí, però tontes no.

Tracció humana per passar la frontera.....


Aquets carros serveixen per passar la frontera descansat, tu i el teu equipatge..., tot plegat per ben pocs diners.

Arribem a POIPET, costat de Cambotja

Estem arribant i ja es veu molta animació. Avui això està molt enfangat.

Aturada per anar a la toilet i altres afers.......

A meitat de camí una aturadeta perquè el conductor del taxi faci un descans i nosaltres altres coses. Aquest és el nostre taxi i al fons es veu l'Ivan, el noi de la parella amb els que vam compartir el taxi.

Sortim de CAMBODIA, pel mateix forat....


martes, 12 de agosto de 2008

Angkor, primer dia

Pels voltants de les runes dels temples, hi ha molta canalla que va perseguint els turistes perquè els comprin coses variades que, normalment no valen més d'un dolar.
El nen de la foto, amb una paciència d'elefant, va esperar que la Mónica caigués i li comprés allò que ell volia...., i va passar.
Tots els nens venedors et persegueixen amb la frase que hem posat com a titol de la foto; "uandala", tal com sona.
La traducció, amb tots els sentits de l'expressió vol dir: un dolar. Aquí, tot val com a mínim un dolar.
Això ja s'acaba, demà cap a Bangkok.

"Uandala"


Un dels múltiples temples d'Angkor


lunes, 11 de agosto de 2008

de KOH TAO a CAMBOTJA

El dissabte dia 9 d'agost, ja estavem tipes de la calma illenca i vam decidir agafar els "bartuls" i anar a veure una mica més de món que, per això hem vingut aquí.
La nostra intenció era arribar a Angkor, ciutat enrunada de l'antiga civilització jemer, no està massa lluny de la frontera de Cambotja, ni massa lluny tampoc de Bangkok, però les distàncies reals, no tenen res a veure amb la seva aparença en el mapa.
Així va ser i amb molt bons ànims, com vam sortir de l'illa de Koh Tao sobtadament i sense acomiadar-nos de la gent de St. Cugat- la Marta, la Laura i la Maria-, amb les que vam estar compartint molt bones estones a l'illa.
El viatge ha estat llarg, dur i molt pesat. Primer vam agafar un ferry per sortir de l'illa i arribar a la península, a continuació i en ramat amb 180 turistes més, ens van depositar en un autocar sobretot estret, en el que ens hi vam passar tota la nit, fins a la matinada que arribarem a Bangkok.
Allà, a les cinc d'aquesta, ens van deixar tirades en una estació de bus que, no era pas la mateixa on haviem d'agafar el següent bus per anar cap el lloc fronterer, on podríem passar a Cabotja.
A l'estació del nord de Bagkok hi varem arribar amb un taxi i allà compràrem el billet per Aranya Pratet que, és l'indret on haviem de fer el pas de la frontera cap a Cambotja.
I així, amb una petita espera per entremig estavem ficades dins d'un altre autobus a les sis de matinada, fins a les onze del mati.
Llavors, amb l'equipatge en mà, ens vam agafar un Tuk-Tuk, que és l'única possibilitat que tens de superar els deu kilometres aproximadament per passar la frontera i anar a fer els visats a una mena de consulat que hi ha pel mig.
Un cop passada la frontera, ens vam trobar amb un "cantamanyanes" que fins fa unes hores n'estavem satisfetes, però ara que sabem que ens ha estafat vilment estem molt enrabiades i la Mònica diu que quan passem per allà, anirem a passar-li comptes.
Aquest llestet, ens va proporcionar un taxi i ens va fer canviar diners allà mateix, donant-nos només una tercera part del que ens corresponia realment amb el canvi.
El viatge de la frontera a Siem Reap, ciutat on hi ha Angkor, una delicia; la carretera no existia i el camí ple de bonys, forats i pols. El taxi, el vam compartir amb dos americans joves i intrèpits que anavem a caçar imatges amb les seves dues supercàmeres i amb un conductor jove i mut, que va estar ben concentrat amb la feina, perquè el vidre de davant estava acribillat amb no sabem què. Volem pensar que eren pedres....però. Vam arribar a una mena de civilització caòtica plena d'hotels de totes les estrelles possibles, amb un altre tuk-tuk que, ens va agafar on ens va deixar el taxi i aquest, ens va deixar a un hotel, on vam anar a dormir a les sis de la tarda.
Aquest matí ben d'horeta hem anat a veure, amb un tuk-tuk que també ens ha estafat, l'objectiu del viatge: Angkor; ens hem quedat bocabadades i transportades a altres mons i dimensions...
La Mònica diu però que, Angkor val tot això i molt més, perquè és una meravella!!

lunes, 4 de agosto de 2008

Sortint del port de Chumphon

Despres d'un viatge de dos dies que ja us explicarem hem arribat avui a KO TAO.
4 d'agost de 2008

viernes, 1 de agosto de 2008

VIENTIAN, 1 d' agost de 2008

Deixem la capital de Laos i tornem a Tailandia. Ens espera un trajecte de dos dies per arribar a l'illa que ens ha semblat més adequada per conèixer la costa al nostre gust, KO TAO.

Com s'han de comportar els "falang"

Aquí als turistes els diuen "falang". El govern de Laos, ha decidit fer una campanya per dir-lis com s'han de comportar, sense ser ofensius amb la població d'aquí. Aquesta és la realitat, d'anar als llocs, pensant que aquests, són un producte més de consum. Com que hem pagat podem fer-los servir com ens doni la gana.

Parada del bus a NONG KHIAW. LAOS



MAN NGOI des de Muang Ngoi Neua, a la posta.

divendres 1 d' agost de 2008, des de Vientian

Cap el vespre, no sé perquè però es fa molt difícil transferir imatges i fa estona que ho estic intentant i no puc, ho deixo còrrer. Demà al matí veurem si funciona millor i hi puc afegir alguna foto més que, en tinc de molt boniques i interessants.
Estem a Vientian la capital de Laos, ciutat petita i bastant trànquil.la, no sembla pas que estiguem a la capital d'un país.
Malgrat això, hi ha un nivell de contaminació molt alt, perquè els gasos que desprenen les moltes motos i els cotxes que hi ha, deuen estar sense cap control, ja que fan una pudor molt ofensiva.
Aquesta ciutat té molta vida i aquí la gent se la veu amb un ritme molt diferent que a la resta del país, tot i que no criden ni toquen la botzina.
És ben curiosa l'estètica d'aquesta cuitat on es barregen un munt de situacions i moments ben diferents: colonialisme, comunisme i encara un capitalisme molt incipient. Tot aquest poti poti, més el deteriorament propi d' una ciutat on hi ha molta humitat i on sembla que alguns edificis hagin de caure per podrits, això és Vientian.
Demà dia dos, sortirem d' aquesta ciutat amb un autocar llit per anar fins a Bangkok i d'allà fins a l' illa de Kho Tao a Tailandia.
Mare, ja veus que estic més feliç que un xinxol, descobrint aquesta part del món amb la Mónica.
T'estimo molt i penso amb tu cada dia i no et preocupis per res que, estem molt bé i ens cuidem.

Pel MAN NGOI fins a Ngoi Neua


miércoles, 30 de julio de 2008

Tot observant....

El dia 29 quan vam arribar a Nong Khiaw, l'espera per agafar la barqueta per anar a Muang Ngoi Neua, va ser molt profitosa per veure una mica com funcionen certes coses aqui. Com diu la Magda les esperes en un viatge formen part d'aquest i son molt importants.



Embarcador de Nong Khiaw. Noia treballant


domingo, 27 de julio de 2008

I ara que farem?

Sortim de luang Prabang dema d'excursio mes al nordest, Nong Khiaw amb microbus i arribarem amb barca a Muang Ngoi Neua on passarem la nit. No hi ha llum, ens retobarem dins de 3 dies des de Vientiane, on hi anirem amb la AirLaos des de Luang Prabang. Molts petons.

El Nam Kham, afluent del Mekong a Luang Prabang


Encarregant una faldilla Lao, una phaa nung (sarong)


Venent canya de bambu per cuinar


Hi ha molta activitat constructiva a ritme laosia


Aqui treballen tot jugant... no hi ha pressa

Luang Prabang, del 25 al 28


Amb les fotos que veieu intentem donar una petita visio d'aquesta ciutat, es una ciutat forca turistica, Laos ha entrat al turisme per la porta gran, res de preus tirats perque se'n aprofitin la gent dels paisos rics per fer les seves vacances mes barates que en el seu propi pais. Tot es bastant car comperat amb el nivell de vida laosiana pero malgrat tot es molt agradable, bonica i traquila. La gent es forca amable, discreta i respectuosa i no estan tot el dia perseguin-te. Dona la sensacio que la gent no esta desconectada d'ella mateixa i no es veuen escenes d'agressivitat. Els adults tenen molta cura dels petits, son carinyosos amb ells, tambe els homes, malgrat tot els nens campen tot el dia pel seu compte i ajuden als adults amb les feines.

viernes, 25 de julio de 2008

Vivendes del Mekong. Una laosiana mirant per la finestra


Vista del Mekong des de la barcassa


Cap a Laos pel Mekong

No les teniem totes si, amb el nostre pobrissim angles, arribariem a Laos pel Mekong o ens trobariem a la Xina, el Vietnam o Myanmar. Be, ho hem aconseguit. Despres de dormir a Chang Khong, en una habitacio forsa cutre, pero aixo si, amb vistes al riu, hem passat amb una barqueta que ens ha deixat dutxades, a la altra banda del riu, a Laos. Alla hem fet el visat i demes i ens hem embarcat en una barcassa com la de la foto durant 6 hores contemplant el Mekong amb un dolcs engronxament que ens endormiscava de tant en tant, una delicia. Hem dormit a Pak Beng, un poblet a la rivera del riu que tenen llum de 6 a 10 amb generadors. Al mati hem pres una altra barca menys afortunada, forsa incomode, on ens hem passat 7 hores mes fins arribar a Luang Prabang.

Una Barca com la nostra


La travessa pel Mekong


martes, 22 de julio de 2008

POT KAN MAI a Chiang Mai

23 de juliol de 2008
Avui sortirem a les dotze d'aquesta sorollosa, contaminada, i plena de tot tipus de coses....ciutat.
Aquesta ciutat tot i que els tailandesos estan molt orgullossos d'ella a nosaltres no ens a agradat gaire i tenim forces ganes de marxar-ne.
Tot i aixi els tailandesos son gent tranquila i amable, i es un pais que tens sensacio sempre de seguretat.
Anem mes cap el nord, farem nit a la frontera dema treurem el visat i passarem a Laos, des d'alla agafarem una barcassa que ens baixara pel Mekong i hi estarem dos dies fent trajacte fins Luang-Prayan.
Alla tenim reservades hi ha tres nit ens hi pensem quedar dos o tres dies.

lunes, 21 de julio de 2008

domingo, 20 de julio de 2008

Monjos budistes recollin del dia a Sukhotai


Sukhotai, a l'alba cap a la ciutat vella....

Avui com que estavem a la ciutat de l'alba de la felicitat ens hem llevat amb aquesta, abans de les set ja haviem agafat les bicis per anar cap el recinte de la ciutat vella, tal com ens havia recomanat en Paolo.
El recinte vell esta a cosa d'un quart d'hora del lloc on haurem dormit tres nits.
Aquest es com una mena d'acropolis a l'oriental. Tota la ciutat vella esta dins d'un parc natural que esta molt cuidat i on es respira pau i tranquillitat quan no hi ha masses de turistes.
Abans d'entrar en el recinte, ens hem trobat un grup de monjos budistes que feien la recolecta del dia, es curios perque tothom els dona coses d'una forma molt respectuosa i els fan una mena de reverencia.
diumenge, 20 de juliol de 2008.

sábado, 19 de julio de 2008

VISTA DE L'ORIENTAL des de Mae Man Chao Praya


Des de el riu es una bona manera de donar una ullada rapida a la ciutat i passar per davant de llocs tan mitics com l'hotel Oriental, on va estar allotjat el meu admirat Joseph Conrad.

Sukhotai, recordant Bangkok. 20 de juliol de 2008.

El WAT PHO del Buda reclinat, de Bangkok


Wat en thai vol dir temple. De temples aqui n'esta ple, pero res mes lluny d'inspirar un cert recolliment, perque estan plens de turistes, sobretot els de Bangkok, que son un veritable festival, sort que els d'aqui, encara tenen la decencia de fer-te treure les sabates i vestir-te amb una certa cura.

Aquest buda es precios, pero que te una perspectiva molt dolenta, perque esta a un lloc molt estret, surt a totes les fotografies de Tailandia, Bangkok.

Aqui, vam aprofitar per fer unes quantes ofrenes. Agafes un vol amb monedetes i et poses en una filera per anar abocant les monedetes en unes olles mes grans, mentre tant vas resant, jo vaig anar donant gracies per totes les coses bones que la vida m'ha donat, entre d'altres tots vosaltres la familia i amics, que estimo.


des de Sukhotai, 20 juliol de 2008.

Des de Sukhotai, encara una mica mes de Bangkok....


A Bangkok, vam anar a parar al barri dels "motxilleros", Khao San, es forca animat, pero esta ple de gent que vol pendre't el pel o vendre't alguna cosa i aixo cansa!! Al final t'acabes posant agressiva, com ens va passar ultim dia que una mica mes i peguem al conductor d'un tuk-tuk que ens volia portar a un restaurant.

La part positiva d'estar en aquest barri es que estas molt aprop de la part de ciutat que es mes interessant de visitar i mes acollidora. Tambe hem pogut gaudir d'un massatge cada dia, al vell mig del carrer, abans de caure al llit rendides. Les noies que els feien, ho feien molt be, i costa nomes 120 baths, mitja hora que, es l'equivalent a dos euros i mig.