Pels voltants de les runes dels temples, hi ha molta canalla que va perseguint els turistes perquè els comprin coses variades que, normalment no valen més d'un dolar.
El nen de la foto, amb una paciència d'elefant, va esperar que la Mónica caigués i li comprés allò que ell volia...., i va passar.
Tots els nens venedors et persegueixen amb la frase que hem posat com a titol de la foto; "uandala", tal com sona.
La traducció, amb tots els sentits de l'expressió vol dir: un dolar. Aquí, tot val com a mínim un dolar.
Això ja s'acaba, demà cap a Bangkok.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Molt bona tornada. Fins dissabte a l'escola. Una forta abraçada, per les dues
Núria, una abraçada!
desitjo que estiguis bé i amb una mica de sort, ja refent-te tranquil.la, a prop dels teus, de tants tombs i aventures
des de que vaig saber les notícies que arribaven del Vietnam em preguntava com estaries i com us afectava tot plegat, però poc podía fer perquè a Collsuspina no "pillo" res d'internete. Ja veus aquí en plena modernitat i amb aquests atrassos.
però es que Collsuspina és pople-poble (= dos carrers i prou; això si, amb restaurant amb estrella Michelin ... i se la saben llargaaa)
m'he quedat bocabadada amb el teu relat d'aventures de busos, taxis, estafes, i hores i hores d'aquí cap allà ... però veig que segueixes dolça com sempre i que el teu sentit de l'humor en plena forma ... ràpid vaig a veure pel google això tant preciós que segurament jo em perderé de veure en "vivo y en directo"
en aquests moments et puc escriure aquestes ratlles perquè em "baixat" a Cornellà en un "rifirafe" a veure l'Albert que s'ha quedat sol (sense nòvia ni amics ni família) treballant a Barcelona (de fet a la feina també l'han deixat sol)
Ja veus, jo... una setmana i ja m'anyoro. No maduro.Tampoc hi poso moltes ganes, que hi farem!
Però ara que ja l'he vist , hem parlat una estoneta i s'ha menjat un troç de coca del poble... ja anyoro la fresqueta i tranquilitat d'allà. total 70km? Demà ens en tornem una setmana més
...vaig a veure Angkor ...
un petonàs i descansa força !!!
Aquests comentaris, us els faig ja des de Serrat. La tornada ha estat dolça sense jet-lag, ni res de semblant.
Tan sols retrobar al Toni estimat i dedicar-me a sorprendre'm de la meravella que és estimar.
La resta de la family, encara no he tingut la sort de poder-los abracar, però tot arribarà.
També ha estat un gust poder retrobar els amics de Serrat i redescobrir la seva afabilitat i estimació.
A la Magda l'abraçaré aquesta tarda.
A tu Anna, espero fer-ho aviat, ja que aquest any ens queden moltes hores de compartir alegries i potser alguns petits mals de cap.
una abraçada virtual de moment!!
dissabte, 16 d'agost.
Núria
Publicar un comentario