UN COP D'ULL A ISTAMBUL

Quan et passés un temps viatjant, hi ha un moment que et canses i tens ganes de tornar a casa, però després tornes a recuperar forces i tornes a trobar-te enganxada a la dinàmica de cada dia haver de decidir un munt de coses i anar descobrir indrets nous, tant fora com dins teu. Res més lluny d'un dia dia repetitiu i monòton...., és per això que tot tornant cap a Barcelona, en la l'escala que vam haver de fer a Istambul, ens quedaven sis hores d'espera en ple dia en una ciutat que ni la Mònica ni jo coneixiem. Tot un escàndol deixar perdre aquesta oportunitat i així va ser com a l'avió, ja vàrem buscar algú que volgués compartir aquests petit passeig amb nosaltres. Van trobar una jove parella de Girona i amb ells vam agafar un taxi que, ens va portar al centre històric i allà ens havia de recollir dues hores més tard. No va poder ser, ja que el recinte va quedar tancat per la polícia, ja que, hi havia un alt dignatari d'Iran que visitava la capital. Una mica més i perdem l'avió.