De SIEM REAP a POIPET (Cambotja), pas fronterer cap a Tailandia (Aranya Prathet)

No voliem tornar a passar per la maleïda carretera que va de Siem Reap a Poipet, per atravessar la frontera de Cambotja, però com que no vam trobar cap bitllet d'avió no ens va quedar cap més remei.
Aquesta vegada, encara hi havia més fang que a l'anada, ja que havia plogut abundosament cada dia. Degut a l'estat lamentable de la carretera, era impossible fer-la amb l'autobús i la vam haver de fer amb un taxi compartit. Els nostres companys de viatge, aquest cop, vam ser l'Ivan i la Marta una parella de joves periodistes catalans molt viatjats. Sempre és un consol davant de l'infortuni, poder parlar amb la teva llengua i a sobre, poder tenir una conversa interessant sobre les interioritats del món de la radio a Catalunya, que et distreu de la por de quedar embarrancat en el fang.
El pas per Poipet no et deixa indiferent. Allà tot és de color marró i l'emprempta de la pobresa es manifesta amb tot el seu esplendor: un grup de joves-nens, esnifant cola mentre miren ausents el pas de la gent...; els pobres khmer, arrossegant els seus destartalats carros de fusta per portat a la gent d'un costat a l'altre; un ramat de nenes ben brutes que busquen turistes per acompanyar-los amb uns paraigües més grossos que elles, que els protegiran del sol o de la pluja i que les ajudarà a conseguir algun "caleró"; tot tipus de paradetes roulants que es mouen d'un costat a l'altre intentant vendre't alguna cosa de menjar o beure, ben poc apetitosa.
Tot plegat contrastat amb el fang, la pols i el luxe "hortera" dels casinos, on el personal mudat de Tailandia es va a jugar els calers.
Aquí les desigualtats es mostren sense pietat, ni vergonya.