indrets

DESPRÉS de la NIT A RAMASSUT, 15/07/2009

2009-08-25T03:14:00.000-07:00

Una nit a la construcció d'en Kevin i la Marianne, en homenatge del seu fillet Calis mort.
Ha sigut molt calorosa i plena de mosquits, jo he dormit embalsamada: mitjons, guants, pijama màniga llarga, tot blanc i dins de la meva mosquitera, que com que no hi havia res per penjar-la he hagut d'entrar a dins com si fos un sac, asfixiant.., el resultat, els mosquits no m'han picat. Però, tota la gent del grup tenia taquetes de sang en els sacs. Sort que la nit s'ha acabat i comença un nou dia !!
De bon matí visita de les dones del poblat i després serem nosaltres qui les anirem a veure a fora a l'escola. Avui ens regalen també una cabra.
Els mosi, només néixer els fan uns talls a la cara, és una senyal d'identificació de la seva ètnia.
De camí de tornada a OAUGA, un transport d'aus molt ben aprofitat.

ARBOLLE-RAMASSUT. Tarda, 14/07/2009

2009-08-25T02:52:00.000-07:00

Aquí tot és sorprenent i hi ha tantes oportunitats de fer fotografies, que a vegades tens por de patir manca de sensibilitat i fer passar les teves vivències a través les imatge i fins i tot, de poder ferir la sensibilitat dels retratats. Si això ha estat així, en algun moment, demano disculpes perquè el meu desig de mostrar no té cap afany exhibicionista. Sinó que és la descoberta, amb tot el respecte, per un món molt diferent al meu, i molt desafortunat, en alguns aspectes..
Després de la visita, com sempre..., gallines que ens menjarem per sopar, gràcies a la Sita que les cuinarà meravellosament i d'en Leon que ajudarà.

UN TEMA MOLT PREOCUPANT: EL SIDA

2009-08-25T02:46:00.000-07:00

RAMASSUT-ARBOLLE, 14 de juliol de 2009

2009-08-25T02:22:00.000-07:00

Anem primer de tot a la radio d'Arbolle, on la Rosa dirà algunes paraules explicant que fem aquí. El local està molt bé i la qüestió elèctrica funciona amb plaques solars. Aquí coneixem en Leon, li diuen carinyosament, "el petit alemany", està fent el servei militar alternatiu, ha connectat molt bé amb tots els del grup, ell fa sis mesos que està aquí i aviat tornarà al seu país; ha estat dur però profitós i ha fet molts amics.
D'allà fem la visita a l'hospital i a la maternitat. Les imatges parlen per si mateixes, allà tothom fa allò que pot, no allò que vol.
Quan no hi ha visita i cal esperar-se, una no té cap problema en jeure on calgui i esperar. Una bona lliçó per la nostra impaciència quotidiana, que cada dia és més crispada.

BADOGÓ, EL POBLAT. A CASA DEL REI.

2009-08-19T03:01:00.000-07:00

Badogó és un poblat semblant a Lilma, aprop també de Ouaga. Anem fins a Yako i després al nord est fins arribar a Badogó.
La calor és intensa i la claror també. Els prohoms i molts homes, sobretot, ens esperen a dins de l'escola.
Seiem al lloc que ens han reservat, d'esquena a la pissarra. Com sempre és la Marianne qui porta la veu cantant, parla en moré i després tradueix per nosaltres en francès. Aquesta gent parlen amb la seva llengua i alguns parlen una mica de francès.
Aquí el protocol és molt estricte, no seguir-lo seria una manca d'educació i delicadesa, cal ser molt pacient. Benvingudes, gràcies, més gràcies i després més tard noves demandes i més gràcies. Entremig haurien d'haver begut l'aigua de la benvinguda, que una vegada més no beurem i els d'aquí ho faran per nosaltres i ens disculparan. Després per tancar tot aquest procés, els regals mutus.
La majoria de les dones, ens esperen fora amb els seus nadons i més enllà un munt de nens ben encuriosits.
Ens conviden a dinar amb un menú semblant al de Lilma, però aquesta vegada ens han comprat begudes, però lògicament estan calentes, ja que aquí no hi ha electricitat. Quan ens acomiadem ens regalen pollastres i ous. A la Laia, una dona jove que, vol ser amiga seva, li ha regalat cacauets i mongetes, ella com a contrapartida li ha donat pintaungles i pintallavis.
Hem d'anar a visitar el rei del poblat a casa seva, ja que sembla ser que no està prou bé i no ha pogut venir.
L'home ens rep assegut a terra sobre una estora, les seves dones i els seus fill i altres parents, volten per allà. Al voltant d'una mena de plaça alçada on hi ha unes pedres planes que fan de molí manual, les cabanes de les seves diferents dones que viuen amb els seus fills, tot molt senzill i elemental. Quan arribem no hi ha gairebé ningú al poblat, després mica en mica va apareixent dones i nens sempre encuriosits.
De tornada tenim punxada de roda, i ens hem d'aturar per fer el canvi. Ho fem en un lloc creuament del camí del poblat amb la carretera general,...com sempre "maquis", paradetes i nenes venedores.

DE OUAGA A BADODO / 13 de juliol de 2009

2009-08-19T02:39:00.000-07:00

TORNANT DE LILMA - 12 de JULIOL de 2009.

2009-08-12T03:48:00.000-07:00

Tornant de Lilma i amb un sol més que espaterrant i una calor bestial, la Mariane ens va voler mostrar un mercat local.
El mercat va aparèixer al mig de sabana com una aparició, la majoria de parades muntades a terra, els tendals fets amb branques i fullaraca, res per comprar-hi perquè aquest no era pas un mercat per gent de fora.
Amb la nostra dèria fotogràfica varem acabar escalfant els ànims de la gent i vam haver de guardar les càmeres.

ARRIBADA A LILMA

2009-08-08T03:09:00.000-07:00

L'arribada a Lilma resulta sorprenent, esplèndida i molt emocionant. Tots comencem o acabem plorant....després de donar cinquanta mil mans fortes i aspres, arribem en una esplanada que sembla ser que és la plaça del poblat, un lloc on trobar-se sota l'ombra d'un gegantí arbre, han disposat tot de pupitres de l'escola perquè poguessis seure, quasi tots ells seuen a terra.
En un extrem d'aquesta plaça, les dones canten i ballen per donar-nos la benvinguda.
Després de saludar anem a l'escola, on ens esperen els nens i el mestre que, han vingut expressament, ja que estan en període de vacances. Quan entrem a l'escola estan tots drets i en silenci, hi ha uns 50 o 60 nens i nenes. l'aula és fosca i contrasta amb la claror i escalfor que hi ha fora. El mestre els fa fer-nos alguna demostració d'allò que han aprés i ens presenta els nens més llestos, un nen i una nena que han guanyat el concurs comarcal i els han donat com a premi una motxilla, unes xancles de goma i dues pastilles de sabó, ho han portat per poder-nos-ho ensenyar.
Després discursos i agraïments i noves demandes. Els nens que han sortit de l'escola i sense fer gens de soroll es posen en un racó de la plaça per veure el final de la trobada. Són molt protocolaris i cal estar atent per no saltar-se'l, fer-ho seria una manca de delicadesa.
No hem pogut veure l'aigua de la benvinguda, perquè les nostres panxes són massa delicades, la Marian, en Kevin i l'Agustin o han fet per nosaltres.
Per acomiadar-nos, ens regalen unes quantes gallines vives i un sac d'ous durs.
Els ous són molt petits, com correspont a les gallines que els fan.
Tot molt intens i emocionant!!
Ens conviden a dinar, ens han fet fideus amb una salsa de tomàquet i capó, està tot molt bo.
Per acabar, comiat

CAP A LILMA

2009-08-08T02:33:00.000-07:00

diumenge, 12 de juliol de 2009.
Lilma és un poblat que està a dues hores més o menys d'Ouagà, allà "Pallejà solidari" hi porta a terme alguns projectes des de fa temps.
Avui, serà el nostre primer contacte amb gent a l'engròs i de veritat.
Si arriba per la carretera general fins a Bissiga i allà la deixem per tirar cap a l'est, per Ziga.
Anem pel camí llarg, però sembla ser que és el més segur durant l'època de pluges en que estem. El camí és de terra vermella i el paisatge de sabana, tot molt pla i verd.
Anem amb dos 4x4 i carregats amb part de les bosses, amb nosaltres ve la Marianne, de tant en tant li donem conversa, però encara em costa parlar espontàniament en francès.
Trobem un bon bassal i ens hem d'aturar, no tenim massa clar si podrem passar. En el bassal uns nens que no sabem d'on han sortit, talment com si ens estiguessin esperant.

OUAGA, primer dia...

2009-08-04T02:44:00.000-07:00

11 de juliol de 2009

Aquí les esperes són llargues i sovintejades, si portes la presa d'allà, vas ben servit, perquè t'amargaràs i no gaudiràs de una part molt important del viatge.

Avui les coses van a un ritme diferent i el temps s'ha convertint en quelcom estrany.

La Mònica i jo ens hem despertant dues hores abans del previst i tothom encara dorm plàcidament. No sé ben bé l'hora que és, però tampoc m'interessa massa saber-ho, la curiositat i les ganes de veure ens han tret del llit. Hem arribat a aquesta ciutat, a les tres de la matinada i entre els visats i les bosses hem necessitat unes dues hores per sortir de l'aeroport i arribar aquí.

Ens hem allotjat en un petit hotelet anomenat Pavillon verd, està regentat per un descolorit casat amb una dona d'aquí que, porta la botiga. Les habitacions són molt senzilles, però netes i agradables, la majoria donen a un petit jardí que és un oasis del brogit del carrer on està.

Sortim al carrer i el sol és espaterrant, la calor també.Travessar el carrer és complicat i cal posar coratge per fer-ho, ja que la circulació és densa, ràpida, desordenada i en ambdós sentits. El carrer de davant de l'hotel hi ha molt de moviment i es veu l'entrada a un mercat, la gent ens mira i ens diu coses, es evident que cantem com unes cabres blanques en un ramat de negres i que cridem l'atenció. És una sensació rara, és la primera vegada que em sento veritablement "la diferent", no sé si m'agrada massa, ens hi haurem d'acostumar.

Avui passarem el dia per la ciutat, adequant el temps real a la pèrdua de compàs del nostre cos.

Visita a Le village artisanale i sopar al jardí de l'hotel, demà ens hem de llevar d'hora, els mosquits ja ataquen.

Amb la gent del grup, sembla que la cosa marxa.

Cap a BURKINA FASSO

2009-08-02T11:38:00.000-07:00

10 de juliol de 2009

Aquest és el meu primer dia de vacances reals, perquè ahir a les sis de la tarda encara estava en una reunió a l'escola. Nervis, i una certa emoció continguda, l'emoció que esdevé abans de començar un viatge on saps que et trobaràs amb experiències noves, que veuràs coses que no has pogut imaginar abans i que hauràs de superar certs obstacles, per poder gaudir de tot el que viuràs. Els obstacles moltes vegades, no són res més que les nostres pròpies pors a les que no volem renunciar per comoditat.

Arribem a l'aeroport de Barcelona, carregats de bosses del basar xino plenes a petar de roba, material escolar i algun material esportiu i alguna que altra tonteria per regalar. Cadascú de nosaltres ha d'embarcar uns 43 kilos per repartir; la nostra bossa personal ha de ser de cabina i per això ha hagut d'estar molt ben pensat tot el que hi posarem, res superflu o innecessari.

Aquest bossam, resulta una veritable creu traginar-lo!!!

Tot el dissabte nevant

2008-12-01T05:46:00.000-08:00

dissabte, 30 de novembre, Serrat

2008-12-01T05:39:00.000-08:00

Com sempre porto un desfàs temporal.

2008-11-29T07:19:00.000-08:00

dissabte, 28 de novembre, 2008

2008-11-29T06:51:00.000-08:00

2008-11-29T04:18:00.000-08:00

Serrat, 28 de novembre de 2008.

Badant, badant...., i tot perdent o guanyant la vida per qualsevol forat, arribarem al nadal i a les festes aquestes de la fartanera que, diu la meva bona amiga Rosa Mundó. Espero que algun dia aprendré a disfrutar, més que a patir, com he fet fins ara...
Avui aquí a Serrat, està fent un dia veritablement màgic, neva intensament i fa fred però es pot sortir per gaudir de la nevada i veure com el paisatge adquireix uns matissos tan dolços que, fan posar la pell de gallina de tan bells com són.
Quan veig nevar em solen passar dues coses ben diferents , tot depen del dia i del meu estat d'ànim. alguns cops em produeix una gran excitació i vaig d'una finestra a l'altra, tot comtemplant el bell espectacle de veure nevar..., d'altres em produeix un estat gairebé de nirvana i em dóna la sensació que el temps ha quedat suspés en l'espai, quina passada!!!!
Poso algunes de les fotos que, pretenen capturar aquest instant, tot i que es fa força difícil de transmetre aquesta senasació.

SERRAT, preparant la plaça per l'arròs...

2008-09-12T09:27:00.000-07:00

A SERRAT la Diada, 11 de setembre

2008-09-12T09:14:00.000-07:00

SERRAT, a casa un bon indret.

2008-09-12T09:02:00.000-07:00

SERRAT, cap de setmana del 6 i 7 de setembre...

2008-09-12T08:53:00.000-07:00

SERRAT, cap de setmana del 6 i 7 de setembre...

2008-09-12T08:50:00.001-07:00

A Serrat, final d'agost

2008-09-12T08:39:00.000-07:00

A Serrat amb la Maria...,final d'agost.

2008-09-12T07:52:00.000-07:00

UN COP D'ULL A ISTAMBUL

2008-09-12T07:16:00.000-07:00

Quan et passés un temps viatjant, hi ha un moment que et canses i tens ganes de tornar a casa, però després tornes a recuperar forces i tornes a trobar-te enganxada a la dinàmica de cada dia haver de decidir un munt de coses i anar descobrir indrets nous, tant fora com dins teu. Res més lluny d'un dia dia repetitiu i monòton...., és per això que tot tornant cap a Barcelona, en la l'escala que vam haver de fer a Istambul, ens quedaven sis hores d'espera en ple dia en una ciutat que ni la Mònica ni jo coneixiem. Tot un escàndol deixar perdre aquesta oportunitat i així va ser com a l'avió, ja vàrem buscar algú que volgués compartir aquests petit passeig amb nosaltres. Van trobar una jove parella de Girona i amb ells vam agafar un taxi que, ens va portar al centre històric i allà ens havia de recollir dues hores més tard. No va poder ser, ja que el recinte va quedar tancat per la polícia, ja que, hi havia un alt dignatari d'Iran que visitava la capital. Una mica més i perdem l'avió.

Istambul, 15 d'agost de 2008

2008-09-12T06:57:00.000-07:00

El mític hotel ORIENTAL, aquí va estar en Conrad.14/08/2008

2008-08-29T13:30:00.000-07:00

BANGKOK, casa d'en Jim Thompson

2008-08-29T13:17:00.000-07:00

BANGKOK, enamora. Comiat 14/08/2008

2008-08-29T05:04:00.000-07:00

BANGKOK, enamora. Comiat 14/08/2008

2008-08-25T06:13:00.000-07:00

Arribem a Khao San de Bangkok, després d'una llarga i dura travessia des de Cambotja. Està fosquejant però encara no és de nit.
El carrer resulta amablement conegut i ens satisfà el reconeixement dels racons. L'indret de sobte es manifesta acollidor i agradable i com a conseqüència la ciutat també.
No ens podem resistir a la tentació de tornar al lloc de massatges al carrer, que hi ha Khao San cantonada Rambutri, un lloc excepcional humil i bo. A mi, curiosament amb toca la mateixa dona de les tres vegades que hi hem anat, ens reconeixem mutuament amb un somriure i una salutació a l'estil thao.
A l'endemà, un dia per endavant per rondar per Bangkok, abans de volar cap a Turquia.
El cel llueix especialment clar i la ruta cap el riu per agafar el ferry la fem ja sense dubtar.
Volem anar a veure un conjunt d'arquitectura popular de diferents llocs de Tailandia, feta per un americà que va fer reconstruir aquestes cases, sembla una idea prou engrescadora.
D'aquest conjunt se'n diu la casa de Jim Thompsoni, desprès ha resultat que tot llegint el llibre "El principio del fin" d'en Tiziano Terzani, que m'està agradant molt, he descobert que ell en un periode de la seva vida que va viure a Bangkok, va viure en la casa del biograf d'en Jim Thompson i en parla com una de les cases de la seva vida. És un lloc curiòs, un altre món, en mig d'un sorollòs barri escalextric.
D'allà a peu fins a la plaça Siam i voltants, un dels llocs emblemàtics del consum modern i jove d'aquesta ciutat.
Després trobada amb les nenes de Sant Cugat per anar a L'Oriental i a dinar.
Deixo aquesta ciutat seduïda per la seva diversitat, per els seus contrast, per la seva gent tranquil.la i que passa de tu sense despit.....,perquè quan més la coneixo, més em sorpren, més m'atrau i més m'agrada, hi tornaré sense cap mena de dubte, aquesta cuitat és una bona caixa de sorpreses.

De SIEM REAP a POIPET (Cambotja), pas fronterer cap a Tailandia (Aranya Prathet)

2008-08-17T13:36:00.000-07:00

No voliem tornar a passar per la maleïda carretera que va de Siem Reap a Poipet, per atravessar la frontera de Cambotja, però com que no vam trobar cap bitllet d'avió no ens va quedar cap més remei.
Aquesta vegada, encara hi havia més fang que a l'anada, ja que havia plogut abundosament cada dia. Degut a l'estat lamentable de la carretera, era impossible fer-la amb l'autobús i la vam haver de fer amb un taxi compartit. Els nostres companys de viatge, aquest cop, vam ser l'Ivan i la Marta una parella de joves periodistes catalans molt viatjats. Sempre és un consol davant de l'infortuni, poder parlar amb la teva llengua i a sobre, poder tenir una conversa interessant sobre les interioritats del món de la radio a Catalunya, que et distreu de la por de quedar embarrancat en el fang.
El pas per Poipet no et deixa indiferent. Allà tot és de color marró i l'emprempta de la pobresa es manifesta amb tot el seu esplendor: un grup de joves-nens, esnifant cola mentre miren ausents el pas de la gent...; els pobres khmer, arrossegant els seus destartalats carros de fusta per portat a la gent d'un costat a l'altre; un ramat de nenes ben brutes que busquen turistes per acompanyar-los amb uns paraigües més grossos que elles, que els protegiran del sol o de la pluja i que les ajudarà a conseguir algun "caleró"; tot tipus de paradetes roulants que es mouen d'un costat a l'altre intentant vendre't alguna cosa de menjar o beure, ben poc apetitosa.
Tot plegat contrastat amb el fang, la pols i el luxe "hortera" dels casinos, on el personal mudat de Tailandia es va a jugar els calers.
Aquí les desigualtats es mostren sense pietat, ni vergonya.

ARANYA PRATHET. "Bandidos" esperant les seves preses, pel costat tailandès.

2008-08-17T13:17:00.000-07:00

Al costat de la caserna de la polícia tenen el seu cau aquests aprofitats. Moments abans de fer d'aquesta foto des del minibus que ens havia de portar a Bangkok, la Mònica es va encarar al noi que ens havia estafat, per assebentar-lo de que estafades sí, però tontes no.

Tracció humana per passar la frontera.....

2008-08-17T13:03:00.000-07:00

Aquets carros serveixen per passar la frontera descansat, tu i el teu equipatge..., tot plegat per ben pocs diners.

Arribem a POIPET, costat de Cambotja

2008-08-17T12:51:00.000-07:00

Estem arribant i ja es veu molta animació. Avui això està molt enfangat.

Aturada per anar a la toilet i altres afers.......

2008-08-17T12:13:00.000-07:00

A meitat de camí una aturadeta perquè el conductor del taxi faci un descans i nosaltres altres coses. Aquest és el nostre taxi i al fons es veu l'Ivan, el noi de la parella amb els que vam compartir el taxi.

Sortim de CAMBODIA, pel mateix forat....

2008-08-17T11:58:00.000-07:00

Angkor, primer dia

2008-08-12T06:44:00.000-07:00

Pels voltants de les runes dels temples, hi ha molta canalla que va perseguint els turistes perquè els comprin coses variades que, normalment no valen més d'un dolar.
El nen de la foto, amb una paciència d'elefant, va esperar que la Mónica caigués i li comprés allò que ell volia...., i va passar.
Tots els nens venedors et persegueixen amb la frase que hem posat com a titol de la foto; "uandala", tal com sona.
La traducció, amb tots els sentits de l'expressió vol dir: un dolar. Aquí, tot val com a mínim un dolar.
Això ja s'acaba, demà cap a Bangkok.

"Uandala"

2008-08-12T06:42:00.001-07:00

Un dels múltiples temples d'Angkor

2008-08-12T06:39:00.001-07:00

de KOH TAO a CAMBOTJA

2008-08-11T04:19:00.000-07:00

El dissabte dia 9 d'agost, ja estavem tipes de la calma illenca i vam decidir agafar els "bartuls" i anar a veure una mica més de món que, per això hem vingut aquí.
La nostra intenció era arribar a Angkor, ciutat enrunada de l'antiga civilització jemer, no està massa lluny de la frontera de Cambotja, ni massa lluny tampoc de Bangkok, però les distàncies reals, no tenen res a veure amb la seva aparença en el mapa.
Així va ser i amb molt bons ànims, com vam sortir de l'illa de Koh Tao sobtadament i sense acomiadar-nos de la gent de St. Cugat- la Marta, la Laura i la Maria-, amb les que vam estar compartint molt bones estones a l'illa.
El viatge ha estat llarg, dur i molt pesat. Primer vam agafar un ferry per sortir de l'illa i arribar a la península, a continuació i en ramat amb 180 turistes més, ens van depositar en un autocar sobretot estret, en el que ens hi vam passar tota la nit, fins a la matinada que arribarem a Bangkok.
Allà, a les cinc d'aquesta, ens van deixar tirades en una estació de bus que, no era pas la mateixa on haviem d'agafar el següent bus per anar cap el lloc fronterer, on podríem passar a Cabotja.
A l'estació del nord de Bagkok hi varem arribar amb un taxi i allà compràrem el billet per Aranya Pratet que, és l'indret on haviem de fer el pas de la frontera cap a Cambotja.
I així, amb una petita espera per entremig estavem ficades dins d'un altre autobus a les sis de matinada, fins a les onze del mati.
Llavors, amb l'equipatge en mà, ens vam agafar un Tuk-Tuk, que és l'única possibilitat que tens de superar els deu kilometres aproximadament per passar la frontera i anar a fer els visats a una mena de consulat que hi ha pel mig.
Un cop passada la frontera, ens vam trobar amb un "cantamanyanes" que fins fa unes hores n'estavem satisfetes, però ara que sabem que ens ha estafat vilment estem molt enrabiades i la Mònica diu que quan passem per allà, anirem a passar-li comptes.
Aquest llestet, ens va proporcionar un taxi i ens va fer canviar diners allà mateix, donant-nos només una tercera part del que ens corresponia realment amb el canvi.
El viatge de la frontera a Siem Reap, ciutat on hi ha Angkor, una delicia; la carretera no existia i el camí ple de bonys, forats i pols. El taxi, el vam compartir amb dos americans joves i intrèpits que anavem a caçar imatges amb les seves dues supercàmeres i amb un conductor jove i mut, que va estar ben concentrat amb la feina, perquè el vidre de davant estava acribillat amb no sabem què. Volem pensar que eren pedres....però. Vam arribar a una mena de civilització caòtica plena d'hotels de totes les estrelles possibles, amb un altre tuk-tuk que, ens va agafar on ens va deixar el taxi i aquest, ens va deixar a un hotel, on vam anar a dormir a les sis de la tarda.
Aquest matí ben d'horeta hem anat a veure, amb un tuk-tuk que també ens ha estafat, l'objectiu del viatge: Angkor; ens hem quedat bocabadades i transportades a altres mons i dimensions...
La Mònica diu però que, Angkor val tot això i molt més, perquè és una meravella!!

Recollint plastics i altres coses de la platja a les 7 del matí

2008-08-08T04:40:00.000-07:00

I ara, una petita tempesta tropical

2008-08-08T04:36:00.000-07:00

Allò que veiem cada dia en obrir els ulls...

2008-08-08T04:33:00.000-07:00

Una posta de sol a Koh Tao

2008-08-08T04:31:00.001-07:00

Compartint cabana!!

2008-08-08T04:24:00.000-07:00

Sortint del port de Chumphon

2008-08-04T07:02:00.000-07:00

Despres d'un viatge de dos dies que ja us explicarem hem arribat avui a KO TAO.
4 d'agost de 2008

VIENTIAN, 1 d' agost de 2008

2008-08-01T20:33:00.000-07:00

Deixem la capital de Laos i tornem a Tailandia. Ens espera un trajecte de dos dies per arribar a l'illa que ens ha semblat més adequada per conèixer la costa al nostre gust, KO TAO.

Com s'han de comportar els "falang"

2008-08-01T20:24:00.000-07:00

Aquí als turistes els diuen "falang". El govern de Laos, ha decidit fer una campanya per dir-lis com s'han de comportar, sense ser ofensius amb la població d'aquí. Aquesta és la realitat, d'anar als llocs, pensant que aquests, són un producte més de consum. Com que hem pagat podem fer-los servir com ens doni la gana.

Parada del bus a NONG KHIAW. LAOS

2008-08-01T20:08:00.000-07:00

MAN NGOI des de Muang Ngoi Neua, a la posta.

2008-08-01T19:59:00.000-07:00

divendres 1 d' agost de 2008, des de Vientian

2008-08-01T06:23:00.000-07:00

Cap el vespre, no sé perquè però es fa molt difícil transferir imatges i fa estona que ho estic intentant i no puc, ho deixo còrrer. Demà al matí veurem si funciona millor i hi puc afegir alguna foto més que, en tinc de molt boniques i interessants.
Estem a Vientian la capital de Laos, ciutat petita i bastant trànquil.la, no sembla pas que estiguem a la capital d'un país.
Malgrat això, hi ha un nivell de contaminació molt alt, perquè els gasos que desprenen les moltes motos i els cotxes que hi ha, deuen estar sense cap control, ja que fan una pudor molt ofensiva.
Aquesta ciutat té molta vida i aquí la gent se la veu amb un ritme molt diferent que a la resta del país, tot i que no criden ni toquen la botzina.
És ben curiosa l'estètica d'aquesta cuitat on es barregen un munt de situacions i moments ben diferents: colonialisme, comunisme i encara un capitalisme molt incipient. Tot aquest poti poti, més el deteriorament propi d' una ciutat on hi ha molta humitat i on sembla que alguns edificis hagin de caure per podrits, això és Vientian.
Demà dia dos, sortirem d' aquesta ciutat amb un autocar llit per anar fins a Bangkok i d'allà fins a l' illa de Kho Tao a Tailandia.
Mare, ja veus que estic més feliç que un xinxol, descobrint aquesta part del món amb la Mónica.
T'estimo molt i penso amb tu cada dia i no et preocupis per res que, estem molt bé i ens cuidem.

Pel MAN NGOI fins a Ngoi Neua

2008-08-01T05:42:00.001-07:00

Tot observant....

2008-07-30T20:21:00.000-07:00

El dia 29 quan vam arribar a Nong Khiaw, l'espera per agafar la barqueta per anar a Muang Ngoi Neua, va ser molt profitosa per veure una mica com funcionen certes coses aqui. Com diu la Magda les esperes en un viatge formen part d'aquest i son molt importants.

2008-07-30T20:18:00.000-07:00

2008-07-30T20:15:00.000-07:00

2008-07-30T20:12:00.000-07:00

Embarcador de Nong Khiaw. Noia treballant

2008-07-30T20:01:00.000-07:00

I ara que farem?

2008-07-27T23:16:00.000-07:00

Sortim de luang Prabang dema d'excursio mes al nordest, Nong Khiaw amb microbus i arribarem amb barca a Muang Ngoi Neua on passarem la nit. No hi ha llum, ens retobarem dins de 3 dies des de Vientiane, on hi anirem amb la AirLaos des de Luang Prabang. Molts petons.

El Nam Kham, afluent del Mekong a Luang Prabang

2008-07-27T23:03:00.000-07:00

Encarregant una faldilla Lao, una phaa nung (sarong)

2008-07-27T22:52:00.000-07:00

Venent canya de bambu per cuinar

2008-07-27T22:44:00.000-07:00

Hi ha molta activitat constructiva a ritme laosia

2008-07-27T22:35:00.000-07:00

Aqui treballen tot jugant... no hi ha pressa

2008-07-27T22:25:00.000-07:00

Luang Prabang, del 25 al 28

2008-07-27T22:06:00.000-07:00

Amb les fotos que veieu intentem donar una petita visio d'aquesta ciutat, es una ciutat forca turistica, Laos ha entrat al turisme per la porta gran, res de preus tirats perque se'n aprofitin la gent dels paisos rics per fer les seves vacances mes barates que en el seu propi pais. Tot es bastant car comperat amb el nivell de vida laosiana pero malgrat tot es molt agradable, bonica i traquila. La gent es forca amable, discreta i respectuosa i no estan tot el dia perseguin-te. Dona la sensacio que la gent no esta desconectada d'ella mateixa i no es veuen escenes d'agressivitat. Els adults tenen molta cura dels petits, son carinyosos amb ells, tambe els homes, malgrat tot els nens campen tot el dia pel seu compte i ajuden als adults amb les feines.

Vivendes del Mekong. Una laosiana mirant per la finestra

2008-07-25T20:52:00.000-07:00

Vista del Mekong des de la barcassa

2008-07-25T20:45:00.000-07:00

Cap a Laos pel Mekong

2008-07-25T20:25:00.000-07:00

No les teniem totes si, amb el nostre pobrissim angles, arribariem a Laos pel Mekong o ens trobariem a la Xina, el Vietnam o Myanmar. Be, ho hem aconseguit. Despres de dormir a Chang Khong, en una habitacio forsa cutre, pero aixo si, amb vistes al riu, hem passat amb una barqueta que ens ha deixat dutxades, a la altra banda del riu, a Laos. Alla hem fet el visat i demes i ens hem embarcat en una barcassa com la de la foto durant 6 hores contemplant el Mekong amb un dolcs engronxament que ens endormiscava de tant en tant, una delicia. Hem dormit a Pak Beng, un poblet a la rivera del riu que tenen llum de 6 a 10 amb generadors. Al mati hem pres una altra barca menys afortunada, forsa incomode, on ens hem passat 7 hores mes fins arribar a Luang Prabang.

Una Barca com la nostra

2008-07-25T20:19:00.000-07:00

La travessa pel Mekong

2008-07-25T20:15:00.000-07:00

POT KAN MAI a Chiang Mai

2008-07-22T20:41:00.000-07:00

23 de juliol de 2008
Avui sortirem a les dotze d'aquesta sorollosa, contaminada, i plena de tot tipus de coses....ciutat.
Aquesta ciutat tot i que els tailandesos estan molt orgullossos d'ella a nosaltres no ens a agradat gaire i tenim forces ganes de marxar-ne.
Tot i aixi els tailandesos son gent tranquila i amable, i es un pais que tens sensacio sempre de seguretat.
Anem mes cap el nord, farem nit a la frontera dema treurem el visat i passarem a Laos, des d'alla agafarem una barcassa que ens baixara pel Mekong i hi estarem dos dies fent trajacte fins Luang-Prayan.
Alla tenim reservades hi ha tres nit ens hi pensem quedar dos o tres dies.

PARADA del BUS cap a Chiang Mai

2008-07-21T06:53:00.000-07:00

Monjos budistes recollin del dia a Sukhotai

2008-07-20T04:45:00.000-07:00

Sukhotai, a l'alba cap a la ciutat vella....

2008-07-20T04:31:00.000-07:00

Avui com que estavem a la ciutat de l'alba de la felicitat ens hem llevat amb aquesta, abans de les set ja haviem agafat les bicis per anar cap el recinte de la ciutat vella, tal com ens havia recomanat en Paolo.
El recinte vell esta a cosa d'un quart d'hora del lloc on haurem dormit tres nits.
Aquest es com una mena d'acropolis a l'oriental. Tota la ciutat vella esta dins d'un parc natural que esta molt cuidat i on es respira pau i tranquillitat quan no hi ha masses de turistes.
Abans d'entrar en el recinte, ens hem trobat un grup de monjos budistes que feien la recolecta del dia, es curios perque tothom els dona coses d'una forma molt respectuosa i els fan una mena de reverencia.
diumenge, 20 de juliol de 2008.

VISTA DE L'ORIENTAL des de Mae Man Chao Praya

2008-07-19T20:12:00.000-07:00

Des de el riu es una bona manera de donar una ullada rapida a la ciutat i passar per davant de llocs tan mitics com l'hotel Oriental, on va estar allotjat el meu admirat Joseph Conrad.

Sukhotai, recordant Bangkok. 20 de juliol de 2008.

El WAT PHO del Buda reclinat, de Bangkok

2008-07-19T19:51:00.000-07:00

Wat en thai vol dir temple. De temples aqui n'esta ple, pero res mes lluny d'inspirar un cert recolliment, perque estan plens de turistes, sobretot els de Bangkok, que son un veritable festival, sort que els d'aqui, encara tenen la decencia de fer-te treure les sabates i vestir-te amb una certa cura.

Aquest buda es precios, pero que te una perspectiva molt dolenta, perque esta a un lloc molt estret, surt a totes les fotografies de Tailandia, Bangkok.

Aqui, vam aprofitar per fer unes quantes ofrenes. Agafes un vol amb monedetes i et poses en una filera per anar abocant les monedetes en unes olles mes grans, mentre tant vas resant, jo vaig anar donant gracies per totes les coses bones que la vida m'ha donat, entre d'altres tots vosaltres la familia i amics, que estimo.

des de Sukhotai, 20 juliol de 2008.

Des de Sukhotai, encara una mica mes de Bangkok....

2008-07-19T19:27:00.000-07:00

A Bangkok, vam anar a parar al barri dels "motxilleros", Khao San, es forca animat, pero esta ple de gent que vol pendre't el pel o vendre't alguna cosa i aixo cansa!! Al final t'acabes posant agressiva, com ens va passar ultim dia que una mica mes i peguem al conductor d'un tuk-tuk que ens volia portar a un restaurant.

La part positiva d'estar en aquest barri es que estas molt aprop de la part de ciutat que es mes interessant de visitar i mes acollidora. Tambe hem pogut gaudir d'un massatge cada dia, al vell mig del carrer, abans de caure al llit rendides. Les noies que els feien, ho feien molt be, i costa nomes 120 baths, mitja hora que, es l'equivalent a dos euros i mig.

2008-07-19T19:21:00.000-07:00

Des de Sukhotai, una mica de Bangkok...

2008-07-19T19:08:00.000-07:00

Des de Bangkok, tot i que vaig intentar-ho va ser-me impossible publicar res. Al ciber-coffe i a l hotel, quan se t acaba el temps et desconecten sense ni avisar-te.
Aqui tot va a in altre ritme i es molt d agrair.
Bangkok es una gran ciutat amb un mae, el Nam-Chao-Praya, esta brut i fastigos com un mala cosa, pero pel riu es la millor manera de traslladar-te per la cuitat, perque per terra es una bogeria.
A traves del riu et fas una idea de com es aquesta ciutat i tambe t ajuda a orientar-te.
diumenge, 20 de juliol de 2008

2008-07-18T23:05:00.000-07:00

Saturday, 19 de July des de Sukhotai.......

2008-07-18T22:49:00.000-07:00

Ahir varem arribar a Sukhotai amb el bus regular. No hi havia cap turista i ningu parlava amb res mes que thai. A mig cami ens van aturar per dinar que anava inclos en el billet, pero nosaltres com que estavem out no ens vam enterar, un bon home ens ho va venir a explicar mb el seu angles rudimentari i tot just vam tenir temps de pendre ns una sopa i tornar a pujar correcuita al bus. Tot i que tenim la dificultat de la llengua, sempre trobem a alguna anima caritativa que ens ajuda i entre l angles de la Monica i la intuicio de totes dues, ens en sortim sense gaires problemes.

Des de Serrat, encara

2008-07-13T03:12:00.000-07:00

Aquest és el lloc d'on parteix la nostra petita expedició, bé una de les components, perquè l'altra surt de la Catalunya mítica, allà on veiem les muntanyes de Montserrat i té el nom d'una planta molt emprenyadora que ho enreda tot..

2008-07-05T15:18:00.000-07:00

De moment, em sembla que no tinc massa clar que he de fer amb aquest blog i vaig fent provatures. Dèu ser molt facil, si si però de moment voldria fer una cosa d'una determinada manera i me'n surt una altra, això em posa força frenètica i sort que sóc força tossuda, sinó aviat ho deixaria còrrer.
Dimarts dia 15, a les dues del migdia la Mònica i jo agafarem l'avió fins a Istambul. Allà fem una escala de sis o set hores, per després agafar un avió de la companyia turca, que ens portarà fins a Bangkok. Durant el trajecte d'avió, que és força llarg, unes catorze hores, tenim previst fer una primera aproximació dels llocs on volem anar, tot tenint en compte, que un cop allà poser que trobem molt més interessant alguna altra proposta que ens faci algun viatger.

Preparant motors, abans de començar.....

2008-07-05T15:05:00.000-07:00